ELS NÚVOLS 7

Núvols i predicció del temps

Núvols alts :

Cirrus:
Si es desfan ràpidament amb situació d’alta pressió, vol dir que les capes d’aire situades a aquesta altura són seques.
No en resulta cap canvi de temps.
Tarden en desfer-se. No es desfan, al temps que la superfície nuvolosa s’exten i hi ha una forta deriva; tot això significa que existeix un fort vent d’altura en direcció nord-oest a sud-est i una humitat elevada. D’això en resulta un canvi en el temps.

Cirrus

Cirrocúmulus: 
es poden observar amb major freqüència en situació de föhn o a l’estiu abans de tempestes. Si els cirrocúmulus apareixen ràpidament procedents de l’oest i es formen núvols com ones, són  un presagi de mal temps, és a dir, que en poc temps cal esperar un empitjorament.

Cirrocúmulus

Cirrostratus:
No comporten precipitacions, però amb freqüència apareixen al costat frontal d'una borrasca. 

Cirrostratus

Núvols mitjans:

Altocúmulus: 
Els núvols de llana grossos só predominantment un indici de mal temps.
Si aquest tipus de núvols estan situats en diferents capes superposades, també poden unir-se fins formar una capa de núvols tancada i originar pluja amb combinació amb els estrats d’altura mitjana.

Altocúmulus

Altostratus:
Si s’observen estrats de mitja altura que tapen el sol de forma creixent, hi ha que esperar l’entrada de un front càlid.
Si els altoestratus s’han convertit en una massa sense estructures i s’han format núvols esquinçats en el seu límit inferior, significa que durant diversos dies hi haurà temps humit, fred i plujós, amb neu a les muntanyes.
Si la copa de núvols continua prima, de manera que el sol pot creuar-la, el temps pot seguir sent sec. 

Altostratus

Núvols baixos:

Nimbostratus:
Mentre els Nimbostratus continuen mancant d’ estructura i sent de color gris, seguiran les precipitacions.
Si els Nimbostratus permeten reconèixer estructures i la capa tancada de núvols deixa passar claredat, la pluja no tardarà a disminuir, fins parar del tot. 

Nimbostratus

Cúmulus:
Es formen en temps d'anticicló. Al enfosquir-se, es dona per sabut que hi hauran precipitacions imminents i possibles tempestes.

Cúmulus

Estratocúmulus:
La seva visió, tot i ser molt aparent i amenaçadora, no va lligada necessàriament a precipitacions intenses, sinó que el pronòstic que indiquen és incert. 

Estratocúmulus

Estrats:
Si apareixen a l’estiu hi ha masses d’aire càlid i humitat; formació d’una tempesta .
Si són núvols fibrosos acompanyen moltes vegades als núvols de pluja.
La boira és la manifestació més coneguda dels estrats . En un espai de molts dies cobreix el paisatge i deprimeix l’ànima de les persones.

Estrats

 
Cumulonimbus:
Formació nuvolosa típica de les tempestes. S’eleven a gran altura. 

Cumulonimbus

 

ELS NÚVOLS 6

Els núvols

Cirrus:
en aquestes capes d’aire reina una temperatura de 20ºC fins a 50ºC .Per aquesta raó els Cirrus estan formats per fins cristalls de gel i consisteix en llargs filaments, finament ramificats, o tenen una aspecte de metxes amb llargs filaments colgant.
Els Cirrus també poden tenir una forma de ganxos degut a que aquests núvols de gel es troben a bastant altura, al observador li pareix que estan estables en el cel o que apenes es mouen .Però això és equívoc, ja que, de tots els núvols, els cirrus, són els que es desplacen a major velocitat, la qual cosa, pot arribar a més de cent quilòmetres hora. 

Cirrus(Ci)

Cirrocúmulus:
Els cirrocumuls consisteixen, al igual que els cirrus, en fins cristalls de gel. El seu aspecte característic: un camp de diminuts flocs de blancs sense ombra, que estan ordenats en fileres o grups. Els cirrocumuls es formen davant els fronts càlids en una corrent de föhn(vent dels Alps) procedent del sud, així com en estiu davant fronts gelats o en situacions meteorològiques tempestuoses. 

Cirrocúmulus(Cc)

 

 

Cirrostratus:
els núvols filamentosos es converteixen en una mena de tel lletós, que és com una fina boira o una mica més espessa, tenint en aquest cas freqüentment una estructura filamentosa. Degut al seu aspecte bromós, moltes vegades no es reconeix com a núvol.
Una simple prova de que es tracta de cirroestratus és l’aparició de halos.
Els cirroestratos es poden formar per espessiment de cirrus fins, però també per l’ascens d’una capa d’aire humit. Aquest vels de núvols són la típica manifestació inicial del començament d’un procés d’esllavissament d’aire calent en les altures, el mas senyala l’apropament d’un front càlid.

Cirrostratus(Cs)

 

ELS NÚVOLS 5

Núvols mitjans

Altocúmulus: (Ac), que es caracteritza per masses globulars o enrotllaments en capes o pegats, els elements individuals són més llargs i foscs que els cirrocúmulus i més petits que els estratocúmulus.

Altocúmulus

Altostratus: (As), caracteritzats per estar formats per grans làmines, uniformement grisoses, però d'un to més clar que el dels nimbostratus i més fosc que el dels cirrostratus.

Altostratus

ELS NÚVOLS 4

Núvols baixos

Cúmulus:
Són núvols separats, generalment densos i amb contorns ben delimitats, que es desenvolupent verticalment amb formes rodones. Les parts d'aquest núvol que ilumina al sol són generalment d'un blanc brillant. La seva base, relativament fosca, és senseblement horitzontal.

Cúmulus(Cu)

Stratus:
Els estrats són una capa nuvolosa generalment gris, amb base bastant uniforme, que pot donar plugim. Quan el Sol és visible a través de la capa, el seu contorn és clarament definit. Aquest gènere no provoca fenòmens d'halo excepte a molt baixes temperatures.

Stratus(St)

 Stratocumulus:
Els estratocúmuls són un banc o capa de núvols grisos o tirant a blancs o ambdúes coses a la vegada, que tenen gairebé sempre parts fosques, composades per lloses, empedrats, corrons, etc. d'aspecte no fibrós . La major part dels elements petits disposats amb regularitat tenen una amplada aparent superior a cinc graus.

Stratocumulus(Sc)

 Nimbostratus:
Els Nimbostrats són una capa gris,  l'aspecte del qual sembla borrós per les precipitacions més o menys continuades d'aigua o de neu que, a la majoria dels casos, assoleixen el terra. El gruix d'aquesta capa és a totes les seves parts suficient per ocultar completament el Sol.

Nimbostratus(Ns)

 Cumulonimbus:
El Cumulonimbus és el núvol de tempesta per excelència. És un núvol dens i potent, amb una dimensió vertical considerable, amb forma de muntanya o d'enormes torres. Una part al menys de la seva regió superior és generalment llisa, fibrosa o estriada i, gairebé sempre, aplanada. Aquesta part s'estén freqüentment en forma d'enclusa o d'amplia melena. Per sóta de la base d'aquest núvol, sovint molt ombrívola, existeixen freqüentment núvols baixos que poden, o no, estar soldats a aquest.

Cumulonimbus(Cb)

ELS NÚVOLS 3

Classificació internacionals dels núvols

La diferent composició dels núvols, ja sigui de partícules líquides o sòlides, els moviments verticals de l'aire i unes determinades condicions atmosfèriques, fan que aquests puguin ser molt diferents els uns dels altres. Es poden classificar per diferents criteris:

» Per la constitució física els núvols seran líquids, de cristalls de gel o aigua gelada i mixtos, essent un factor determinant la temperatura.

» Per la seva evolució poden ser locals o emigrants. Els primers, des que apareixen fins que es dissipen, tenen lloc en el mateix punt estacionari sobre la superfície de la Terra, com és el cas dels núvols d'evolució típicament estiuencs. En canvi, els emigrants es formen, evolucionen i es dissipen en moviment, seria el cas de núvols associats a sistemes frontals.

» Per la dimensió poden ser o bé verticals (anomenats cumuliformes), o bé els que tenen una major extensió horitzontal (anomenats estratiformes).

» Per l'altitud poden ser baixos, mitjos o alts, que és la classificació més acceptada .

ALTS

   Cirrus: Està format per fins cristalls de gel i petits filaments.

  Cirrocúmuls: Està format per fins cristalls de gel.

  Cirroestratus: Està format per filaments formant estrats. No comporta precipitacions però sobint apareix al     front de borrasques.
 
MITJANS

  Altocúmulus: Format per gotes d'aigua a baixa temperatura. Són predominalment un indici de mal         temps

  Altostratus: apart de cristalls de gel, està format per gotes d'aigua.

 
BAIXOS

  Nimvostratus: Es caracteritzen per les llums acompanyants de la pluja. Són molt estables.Acompanyen a les precipitacions


  Cúmulus: Té bores perfectament definides i un aspecte dens

  Estratocúmulus: Es reparteix pel cel en forma de gruixudes làmines.

  Estrats: Estàn formats per gotes d'aigua però si la temperatura és extremmament baixa per cristalls de gel

  Cumulonimbus: Formació nuvulosa típica de les temperstes

ELS NÚVOLS 2

Procés de formació dels núvols

Els núvols es formen quan el vapor d'aigua invisible de l'atmosfera es condensa en gotetes d'aigua visibles o en cristalls de gel.

Núvol

 Perquè això succeeixi, la parcel·la d'aire ha d'estar saturat i llavors comença a condensar-se en estat líquid o sòlid. Hi ha diversos camins per assolir la saturació:

1. L'aire és refredat per sota del seu punt de saturació. 
2. Els núvols es poden formar quan dues masses d'aire per sota del punt de saturació es barregen. Alguns exemples són: la nostra respiració en un dia fred, les esteles de condensació dels avions o el mar fumejant.
3. L'aire es troba a la mateixa temperatura però absorbeix més vapor d'aigua fins que assoleix el punt de saturació.

La majoria de gotes d'aigua es formen quan el vapor es condensa al voltant d'un nucli de condensació, una minúscula partícula de fum, pols, cendra o sal.

condensació

Les gotes d'aigua suficientment grans com per caure a terra són produïdes de dues maneres.

•  La més important implica el procés de Bergheron, mitjançant el qual l'aigua superrefredada i els cristalls de gel en un núvol interaccionen per produir un creixement ràpid dels cristalls de gel, que després precipiten del núvol i es fonen mentre cauen. 

• El segon procés més important és la 'coalescència': col·lisió i captura cap avall de gotes d'aigua, que té lloc en núvols amb temperatures més elevades, i que dóna lloc a la formació de gotes cada vegada més grans, que arriben a tenir un pes suficient per superar els corrents d'aire ascendents i caure com a pluja.

La forma dels núvols depèn, bàsicament, en la intensitat del corrent d'aire ascendent i en l'estabilitat atmosfèrica.

ELS NÚVOLS 1

Què és un núvol?

Un núvol és un conjunt de gotes d'aigua i/o cristalls de gel a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre. Es distingeix de la boira pel fet que no té contacte amb el terra.

núvlos sense contacte amb el terra

boira amb contacte amb el terra

Les gotes dels núvols tenen una mida molt més petita que les gotes de pluja, fet que permet que romanguin en suspensió a l'atmosfera, amb diàmetres que oscil·len entre 0,001 i 0,1 mil·límetres, segons el tipus de núvol. Als núvols, cada metre cúbic d'aire pot contenir uns 100 milions de gotes.(viquipèdia)

És habitual que les gotes es puguin mantenir en estat líquid a temperatures àmpliament inferiors al punt de congelació, de fins -30 °C. 


Els núvols densos i gruixuts reflecteixen molt la llum. Aquesta és la conseqüència de que es veuen blancs.