ELS NÚVOLS 3

Classificació internacionals dels núvols

La diferent composició dels núvols, ja sigui de partícules líquides o sòlides, els moviments verticals de l'aire i unes determinades condicions atmosfèriques, fan que aquests puguin ser molt diferents els uns dels altres. Es poden classificar per diferents criteris:

» Per la constitució física els núvols seran líquids, de cristalls de gel o aigua gelada i mixtos, essent un factor determinant la temperatura.

» Per la seva evolució poden ser locals o emigrants. Els primers, des que apareixen fins que es dissipen, tenen lloc en el mateix punt estacionari sobre la superfície de la Terra, com és el cas dels núvols d'evolució típicament estiuencs. En canvi, els emigrants es formen, evolucionen i es dissipen en moviment, seria el cas de núvols associats a sistemes frontals.

» Per la dimensió poden ser o bé verticals (anomenats cumuliformes), o bé els que tenen una major extensió horitzontal (anomenats estratiformes).

» Per l'altitud poden ser baixos, mitjos o alts, que és la classificació més acceptada .

ALTS

   Cirrus: Està format per fins cristalls de gel i petits filaments.

  Cirrocúmuls: Està format per fins cristalls de gel.

  Cirroestratus: Està format per filaments formant estrats. No comporta precipitacions però sobint apareix al     front de borrasques.
 
MITJANS

  Altocúmulus: Format per gotes d'aigua a baixa temperatura. Són predominalment un indici de mal         temps

  Altostratus: apart de cristalls de gel, està format per gotes d'aigua.

 
BAIXOS

  Nimvostratus: Es caracteritzen per les llums acompanyants de la pluja. Són molt estables.Acompanyen a les precipitacions


  Cúmulus: Té bores perfectament definides i un aspecte dens

  Estratocúmulus: Es reparteix pel cel en forma de gruixudes làmines.

  Estrats: Estàn formats per gotes d'aigua però si la temperatura és extremmament baixa per cristalls de gel

  Cumulonimbus: Formació nuvulosa típica de les temperstes