ELS NÚVOLS 3

Classificació internacionals dels núvols

La diferent composició dels núvols, ja sigui de partícules líquides o sòlides, els moviments verticals de l'aire i unes determinades condicions atmosfèriques, fan que aquests puguin ser molt diferents els uns dels altres. Es poden classificar per diferents criteris:

» Per la constitució física els núvols seran líquids, de cristalls de gel o aigua gelada i mixtos, essent un factor determinant la temperatura.

» Per la seva evolució poden ser locals o emigrants. Els primers, des que apareixen fins que es dissipen, tenen lloc en el mateix punt estacionari sobre la superfície de la Terra, com és el cas dels núvols d'evolució típicament estiuencs. En canvi, els emigrants es formen, evolucionen i es dissipen en moviment, seria el cas de núvols associats a sistemes frontals.

» Per la dimensió poden ser o bé verticals (anomenats cumuliformes), o bé els que tenen una major extensió horitzontal (anomenats estratiformes).

» Per l'altitud poden ser baixos, mitjos o alts, que és la classificació més acceptada .

ALTS

   Cirrus: Està format per fins cristalls de gel i petits filaments.

  Cirrocúmuls: Està format per fins cristalls de gel.

  Cirroestratus: Està format per filaments formant estrats. No comporta precipitacions però sobint apareix al     front de borrasques.
 
MITJANS

  Altocúmulus: Format per gotes d'aigua a baixa temperatura. Són predominalment un indici de mal         temps

  Altostratus: apart de cristalls de gel, està format per gotes d'aigua.

 
BAIXOS

  Nimvostratus: Es caracteritzen per les llums acompanyants de la pluja. Són molt estables.Acompanyen a les precipitacions


  Cúmulus: Té bores perfectament definides i un aspecte dens

  Estratocúmulus: Es reparteix pel cel en forma de gruixudes làmines.

  Estrats: Estàn formats per gotes d'aigua però si la temperatura és extremmament baixa per cristalls de gel

  Cumulonimbus: Formació nuvulosa típica de les temperstes

ELS NÚVOLS 2

Procés de formació dels núvols

Els núvols es formen quan el vapor d'aigua invisible de l'atmosfera es condensa en gotetes d'aigua visibles o en cristalls de gel.

Núvol

 Perquè això succeeixi, la parcel·la d'aire ha d'estar saturat i llavors comença a condensar-se en estat líquid o sòlid. Hi ha diversos camins per assolir la saturació:

1. L'aire és refredat per sota del seu punt de saturació. 
2. Els núvols es poden formar quan dues masses d'aire per sota del punt de saturació es barregen. Alguns exemples són: la nostra respiració en un dia fred, les esteles de condensació dels avions o el mar fumejant.
3. L'aire es troba a la mateixa temperatura però absorbeix més vapor d'aigua fins que assoleix el punt de saturació.

La majoria de gotes d'aigua es formen quan el vapor es condensa al voltant d'un nucli de condensació, una minúscula partícula de fum, pols, cendra o sal.

condensació

Les gotes d'aigua suficientment grans com per caure a terra són produïdes de dues maneres.

•  La més important implica el procés de Bergheron, mitjançant el qual l'aigua superrefredada i els cristalls de gel en un núvol interaccionen per produir un creixement ràpid dels cristalls de gel, que després precipiten del núvol i es fonen mentre cauen. 

• El segon procés més important és la 'coalescència': col·lisió i captura cap avall de gotes d'aigua, que té lloc en núvols amb temperatures més elevades, i que dóna lloc a la formació de gotes cada vegada més grans, que arriben a tenir un pes suficient per superar els corrents d'aire ascendents i caure com a pluja.

La forma dels núvols depèn, bàsicament, en la intensitat del corrent d'aire ascendent i en l'estabilitat atmosfèrica.

ELS NÚVOLS 1

Què és un núvol?

Un núvol és un conjunt de gotes d'aigua i/o cristalls de gel a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre. Es distingeix de la boira pel fet que no té contacte amb el terra.

núvlos sense contacte amb el terra

boira amb contacte amb el terra

Les gotes dels núvols tenen una mida molt més petita que les gotes de pluja, fet que permet que romanguin en suspensió a l'atmosfera, amb diàmetres que oscil·len entre 0,001 i 0,1 mil·límetres, segons el tipus de núvol. Als núvols, cada metre cúbic d'aire pot contenir uns 100 milions de gotes.(viquipèdia)

És habitual que les gotes es puguin mantenir en estat líquid a temperatures àmpliament inferiors al punt de congelació, de fins -30 °C. 


Els núvols densos i gruixuts reflecteixen molt la llum. Aquesta és la conseqüència de que es veuen blancs.